Islámské krédo se může v různých oblastech mírně lišit, význam klíčových částí však zůstává stejný – v první se muslim výslovně prohlašuje za monoteistu a vyznává, že Alláh je jediný Bůh, v druhé prohlašuje Muhammada za božího posla. Tomu, kdo šahádu pronese, náleží titul šahíd („vyznavač“) a je připraven podniknout cestu do ráje. uvádí, že podle islámské právní vědy každý, kdo šahádu pronese, se formálně stává muslimem. Pokud chce člověk konvertovat k islámu, je nutné šahádu pronést. Doslova termín šaháda znamená „svědectví“ či „dosvědčení“ a až v náboženském významu znamená „vyznání víry“. V islámských zemích a rodinách bývá šeptána do ucha novorozencům, šahádou by se měli lidé loučit se zemřelým. Muslimové ji často opakují, a to zejména při modlitbách.

Arabská formule vyznání víry zní: Lá iláha illálláhi wa Muhammadun rasúlulláhi, v překladu „ Není božstva kromě Boha a Muhammad je posel Boží“. Šaháda (arabsky: الشهادة aš-šaháda) je islámské krédo neboli vyznání víry, které patří k pěti pilířům islámu.Diversos països inclouen la xahada en la seva bandera, com per exemple l'Aràbia Saudita. Tanmateix, d'acord amb la doctrina islàmica, ella sola no conduirà el creient a la salvació per a això és necessari complir amb les obligacions dels altres quatre pilars. La seva pronunciació en veu alta i clara davant de dos testimonis, després d'una ablució, constitueix l'únic ritual necessari per convertir-se a l'islam. La creença sincera en la xahada és suficient per ser considerat musulmà. Aquesta fórmula acompanya els musulmans durant tota llur vida, murmurant-se a l'orella dels nounats i ajudant a dir-la als moribunds. Pel creient, doncs, pronunciar-la constitueix un acte de fe essencial: l'afirmació que només hi ha una sola divinitat implica que tots els actes de la vida li estan sotmesos, i l'afirmació que Muhàmmad és l'últim missatger d'aquesta divinitat implica la importància del Profeta en tant que exemple a seguir. La xahada fa referència a la noció de base de l'islam: la unitat i unicitat de Déu (tawhid). * Traducció: «No hi ha més déu que Déu i Muhàmmad és l'enviat i missatger de Déu.» Quan es recita, normalment es precedeix cada frase de la fórmula أشهد أن, axhadu an, ‘testifico que’, de forma que, dita, la xahada és: أشهد أن لا إله إلا الله وأشهدة أن محمدا رسول الله, axhadu an lā ilāha illā-Llāh wa-axhadu anna Muḥammadan rasūlu-Llāh, ‘testifico que no hi ha cap divinitat tret de Déu i testifico que Muhàmmad és l'enviat i missatger de Déu’ (? * Transliteració: lā ilāha illā-Llāh, Muḥammadun rasūlu-Llāh. La frase es compon de dues parts (o de dues frases, d'aquí que també se l'anomeni «les dues xahades»):

Els musulmans la diuen cada dia en les seves oracions i és igualment la fórmula que hom ha de recitar per a convertir-se a l'islam. La xahada (àrab: الشهادة, ax-xahāda, ‘testimoniatge’, en context religiós ‘professió de fe’, tot i que també se l'anomena en dual, الشهادتان, ax-xahādatān, derivat de شهد, xahida, ‘testificar’, ‘ésser testimoni’) és una frase que constitueix la professió de fe de l'islam i és el primer dels anomenats «cinc pilars» en què es fonamenta aquesta religió.

Shahada transliteration